Emprenedor

Una paraula que sona a persona d'èxit, jove – en la trentena - , sortit d'una escola de negocis de renom, ben vestida – encara veiem el yuppi clàssic – que té energies per sortir de marxa els dijous i anar a treballar divendres com si res.

Aquesta imatge ens preocupa segurament a molts que potser la vida ens ha portat a buscar sortides diferents, que no som tant joves i que hem de canalitzar les energies perquè ja hem après que “tot no pot ser”. Ens preocupa aquells que no tenim aquell CV brillant i immaculat i que pensem que encara som aprofitables tot i que no ens ho diuen.

Segur que aquest és l'únic model d'emprenedor?

I no ens crea respecte el que ha creat una associació per ajudar a curar la malaltia del seu pare? El que presideix una AMPA? O el que s'ha quedat a l'atur passat els quaranta i ha hagut de prendre llibres enmig d'extraescolars de fills, planxa i dinars a cals sogres?

(avui dia de traspàs no me'n podia estar de dir alguna cosa!)