Una paraula que sona a persona d'èxit,
jove – en la trentena - , sortit d'una escola de negocis de renom,
ben vestida – encara veiem el yuppi clàssic – que té energies
per sortir de marxa els dijous i anar a treballar divendres com si
res.
Aquesta imatge ens preocupa segurament
a molts que potser la vida ens ha portat a buscar sortides diferents,
que no som tant joves i que hem de canalitzar les energies perquè ja
hem après que “tot no pot ser”. Ens preocupa aquells que no
tenim aquell CV brillant i immaculat i que pensem que encara som
aprofitables tot i que no ens ho diuen.
Segur que aquest és l'únic model
d'emprenedor?
I no ens crea respecte el que ha creat
una associació per ajudar a curar la malaltia del seu pare? El que
presideix una AMPA? O el que s'ha quedat a l'atur passat els quaranta
i ha hagut de prendre llibres enmig d'extraescolars de fills, planxa
i dinars a cals sogres?
(avui dia de traspàs no me'n podia estar de dir alguna cosa!)